Vacances: últim capítol

Tranquil.litat, uns banys de mar i passejos per la lava, per uns pocs dies.

És el darrer capítol de les vacances.

Fins a la tornada!

T4, Barajas

Acabo d'arribar-ne, en un vol del Pont Aeri.

Sembla que he estat el primer, o un dels primers en fer-ho, raó per la que he estat preguntat per diversos periodistes en baixar de l'avió al Prat.

Aquí voldria explicar-me una miqueta més.

El terrible accident s'ha produït quan anava cap a l'aeroport, després de la sessió de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats, i la primera notícia l'he tingut per una telefonada des de Barcelona, expressió de preocupació per on em trobava.

Des del taxi he pogut veure el fum i m'ha semblat distingir les flames.

N'he viscut l'evolució des de no tenir cap notícia, a les primeres dades de 7 morts, fins a la seqüència inevitable de l'augment dels morts fins arribar en aquest moment als 150, seguida des de la mateixa T4, amb notícies de ràdio, de TV, de trucades de mòbil, i de comentaris directes del personal de l'aeroport.

Vull expressar el meu reconeixement per la reacció de la gran quantitat de gent que hi havia a la T4, de silenci respectuós amb la tragèdia, i d'acceptació dels minúsculs inconvenients de l'inevitable retard en els viatges.

No puc menys que expressar el meu refús pel tractament groller, sensacionalista i gens respectuós amb les víctimes i la seva intimitat de certs medis de comunicació de masses.

Em permetreu també que expressi la meva solidaritat amb els familiars i amics de les víctimes i la meva sincera associació al seu dolor.

Tot s'acaba

S'ha acabat l'estada al centre de França.

Una petita transició a Barcelona, per marxar cap a Madrid, a la reunió del Grup Socialista a la Diputació Permanent, demà, i a la reunió de la Diputació Permanent, passat demà.

Ja en parlarem.

Vacances!

Cap a la França profunda, a una població prop d'Orléans, per a uns dies de retrobament amb família que només veig de temps en temps.

Fins a la tornada!

Existeix!

Hi he estat, com miro de demostrar amb la foto d'aquí dalt.

No es tracta d'una llegenda o, més ben dit, la llegenda correspon a la veritat. La Villa Capra (dita La Rotonda), obra mestra d'Andrea Palladio, existeix, i l'he pogut visitar en l'únic dia de la setmana en que és accesible l'interior.

A més de la visita a Vicenza, que documento, he passat per Padova, Trento, Marostica, Bassano del Grappa, Cittadella, Castelfranco Veneto, Àsolo, Treviso, Piazzolla sul Brenta i d'altres localitats.

Com passa gairebé sempre a Itàlia, la densitat d'art és tal que amb pocs quilòmetres recorreguts pots estar a punt d'arribar a la saturació, i us asseguro que al Veneto aquest és un perill realment existent.

Això sí, mentre veiem tot això, el govern de Berlusconi desplegava l'exèrcit als carrers de les ciutats, en una actuació només qualificable com d'extrema dreta.

On s'és vist, els militars controlant els ciutadans?

Doncs, per desgràcia, hi ha precedents, i això és el que fa posar els pèls de punta.

Vacanze!

Primera tongada de vacances.

Cap a Itàlia hi falta gent!

Ja ens veurem a la tornada.

Perill ben definit

Si aneu en cadira de rodes, pareu atenció a no deixar-vos anar per cap pendent que porti a la gola d'un cocodril!

Hom no és mai prou conscient dels perills que l'envolten, i és d'agrair el grau de definició d'allò que ens convé d'evitar.

Sort en tenim, de senyals com aquesta!

Sense of humour

El sentit de l'humor sembla que és cada cop més escàs, i em sembla una mala cosa.

Cal malfiar-se dels qui són massa seriosos, i poques coses hi ha més perilloses que una persona que no riu mai.

En qualsevol cas, quedem advertits tots els qui aquest estiu tenim previst passar per un aeroport, sobre tot per segons quins aeroports.

Poca broma!