29.8.07

Pau a l'Orient Mitjà


Justament això, la Pau a l'Orient Mitjà és el que busquem els qui ens reunirem aquests dies a la seu del Parlament Europeu a Brussel.les, on marxo ara mateix.

Serà primer la reunió de la
United Nations International Conference of Civil Society in support of Israeli-Palestinian Peace, en la que he d'intervenir en la sessió anomenada "Engaging parliaments and parliamentarians, mainstream parties and movements, elected officials and trade unionists".

Un cop acabada aquesta participaré en la reunió de l'
European Co-ordinating Committee of NGOs on the Question of Palestine.

El primer de setembre al vespre ja seré de tornada, i us explicaré com ha anat tot plegat.

Etiquetas: ,

28.8.07

Classe política ?


Avui hi he tornat a pensar, mentre a la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats repetíem una i altra vegada la mateixa discussió sobre peticions de compareixença extraordinàries just tres dies abans de començar el període de sessions ordinari.

Tot observant els qui assistíem a la reunió m'ha vingut al cap el "comentari", més aviat atac directe, que vaig rebre fa uns dies per part d'algú a qui no havien agradat els meus sentiments davant la mort d'en Xirinacs.

Allí, entre desqualificacions que pretenien ser personals, però que demostraven el complet desconeixement de les meves característiques personals, hi sortia un cop més aquesta desconcertant dicció que és "classe política".

Els qui ens vam procurar una determinada formació política sabem de què parlem quan parlem de "classe" i de "classes", creiem saber com es determinen i quines són les seves contradiccions, motors de la història.

Ara sembla que s'utilitza la paraula amb una intenció despectiva, no qualificadora.

De tota manera, no puc estar-me de tornar a dir que jo penso que no hi ha, de cap de les maneres, una "classe política".

El que sí que hi ha, ben segur, són polítics al servei d'una classe social o d'una altra.

Si pensem d'acord amb aquestes categories, potser veurem clar el que alguns volen enfosquir tant sí com no.

Etiquetas: ,

Alí Abu Nahil


Alí Abu Nahil no logró superar estas instalaciones.

Alí Abu Nahil murió mientras esperaba que las autoridades de fronteras israelíes le permitieran cruzar el paso de Eretz, entre Gaza e Israel. Alí Abu Nahil estuvo esperando poder cruzar para someterse a tratamiento médico urgente, hasta que el corazón le falló definitivamente. Alí Abu Nahil murió en las modernas instalaciones del paso de Eretz.

Alí Abu Nahil tenía un año de edad.


No es nuevo en absoluto, no es el primer caso, pero sigue siendo cruel.

Etiquetas:

20.8.07

Vacances


Arribat fa poc del poble dels meus avantpassats, marxo, ara sí, de vacances de les de debò.

Espero que el temps ens permeti banyar-nos a la platja que figura a la foto, posada per a fer-vos enveja.

Fins a la tornada!

Etiquetas:

18.8.07

Blottendorf (i 2)


Per fi hi he estat.

Sóc el primer de la família en haver-hi tornat, uns 199 anys després de marxar-ne.

He pogut comprovar com les realitats físiques que hi he trobat eren compatibles amb les històries transmeses en la família.

El pes de la desgraciada història del país, de la Bohèmia de parla alemanya, és massa gran, i les dificultats que tinc per a una aproximació objectiva massa grosses.

Tot plegat és massa complicat, i s'hi barregen massa sentiments, per a poder-ne parlar ara.

Potser més endavant ho faré, havent paït una mica més el Polevsko trobat en el lloc on hi havia Blottendorf, amb les mateixes cases, els mateixos boscos, camins i cims i, sobre tot el mateix cementiri amb les làpides que canvien de llengua, de noms i cognoms en un moment donat.

Ara em cal pensar-hi.

Etiquetas:

13.8.07

Xirinacs

Respecte, amb un punt d'admiració, per la seva activitat de resistència contra la dictadura franquista, i el seu indubtable compromís personal amb el seu poble.

Greus dificultats de comprensió de les seves actuacions polítiques en l'etapa democràtica.

Desacord complet, amb un punt d'irritació, amb el contingut del seu últim escrit.

Tot, absolutament tot, el respecte per a la seva decisió final sobre la seva pròpia vida.

Aquests són els sentiments que m'inspira en aquest moment la mort d'en Xirinacs. Segur que aniran variant, com tot, amb el transcurs del temps.

Etiquetas:

5.8.07

Blottendorf


En una data indeterminada de començaments del segle XIX, el rebesavi de la meva mare, Eduard Grenzner, deixava la seva Bohèmia natal, tot fugint de les conseqüències de les Guerres Napoleòniques, i acabava instal.lat a Barcelona. D'ell descendim tots els Grenzner - tampoc no tants - que podeu trobar a Catalunya.

Ara viatjo per primer cop al llogarret de muntanya d'on prové la meva família materna. Quan en va marxar era part del Regne de Bohèmia, es deia Blottendorf i s'hi parlava alemany. Ara és part de la República Txeca, el seu nom oficial és Polevsko i s'hi parla txec.

La sangonosa història d'Europa ha produït aquests canvis, i molts d'altres, en una zona, com és la dels Sudets, especialment torturada per guerres, persecucions, neteges de població, etc.

Per a mi es tracta d'un pelegrinatge sentimental que em mantindrà altre cop allunyat d'aquest blog.

Qui sap si a la tornada us n'explico alguna cosa.

Etiquetas: