Pausa

Marxem per pocs dies amb la colla dels millors amics. Anem a fer una pausa al lloc de la fotografia. Si endevineu on és no m'hi vingueu a buscar, ja tornaré jo solet.

Es tracta de parlar de tot i de res, de mirar el que tindrem al voltant, d'escoltar-ne els sorolls i sentir-ne les olors.

Després de la pausa, tornarem a trobar-nos.

Una cita / XXVIII

Las ideas no nacen de otras ideas, las filosofías no engendran otras filosofías, sino que son expresión siempre renovada del desarrollo histórico real.

Antonio GRAMSCI (1891-1937)

Assemblea Parlamentària de les Nacions Unides

Som uns quants, en concret uns 846, majoritàriament membres de parlaments, els qui, arreu del món, volem que algun dia, com més aviat millor, puguem rebre notícies de l'activitat de l'Assemblea Parlamentària de les Nacions Unides, que volem que es creï, amb funcions consultives, com a òrgan de representació del conjunt de la humanitat, dels pobles de les Nacions Unides que encapçalen la declaració preliminar de la Carta de l'Organització.

Aquesta Assemblea seria al començament consultiva i formada per delegats dels parlaments dels estats membres, per anar evolucionant cap a una autèntica representació directa, com ha passat amb el Parlament Europeu. Els primers passos poden donar-se sense que calgui modificar la Carta de Nacions Unides, per la simple voluntat política dels seus membres.

La campanya la presentarem passat demà, divendres 27 d'abril, simultàniament a Berlín, Berna, Brusel.les, Buenos Aires, Dar es Salaam, Dhaka, Londres, Madrid, Mumbai, Ottawa, Roma i Vancouver.

El manifest i la petició de la campanya els podeu consultar amb un simple clic, i sou tots convidats a la més propera geogràficament de les presentacions, que serà a les 10 del matí al local de l'Associació de Periodistes Europeus, a Cedaceros 11, de Madrid.

Les utopies es realitzen quan ens hi posem, i si no hi arribem tot seguit, ens serveixen per a seguir caminant.

Mas, antisistema

Fa ben poc que l'Artur Mas ha fet unes declaracions en les que ha atribuït al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, maneres "dictatorials".

En Mas sembla que considera que un sistema de democràcia parlamentària com és el que tenim a Catalunya és quelcom semblant a una dictadura, i atribueix al cap d'un govern de coalició - que és una de les màximes expressions pensables del parlamentarisme democràtic - un comportament dictatorial, que és, en essència i per definició, incompatible amb aquesta sòlidament establerta institució democràtica.

Fins ara només els més radicalitzats antisistema s'haurien atrevit a qualificar de dictadura el nostre sistema parlamentari, amb un ample espectre polític representat al Parlament i amb un govern sortit directament d'una decisió parlamentària, amb tots els sistemes de controls i equilibris democràtics en ple funcionament.

Possiblement aquesta i d'altres sortides de to que l'allunyen, però molt, de la centralitat política fins a situar-lo en els marges del sistema, es deuen al comprensible nerviosisme per la situació de la força política que encapçala i les seves tristes perspectives electorals al mes de maig entrant.

No fa, però, cap favor al país ni a la seva ciutadania amb estirabots d'aquesta mena, més quan coincideixen en el temps amb les abrandades i incertes acusacions d'en Duran contra membres del Govern de la Generalitat, al mateix temps que continua preocupant-se moltíssim pel seu inaprensible ministeri del que sigui.

(article publicat a e-noticies)

Cal que Bayrou parli

Després dels resultats de la primer volta, cal que Bayrou parli. Cal que parli amb Ségolène Royal i cal que parli als seus electors.

El "desistiment republicà" que s'estila a França en la segona volta no pot ser substituït pel silenci equidistant.

El 60 per 100 dels electors de Bayrou varen manifestar la seva preferència per la candidata socialista si a la segona volta s'enfrontava amb el candidat de la dreta-dreta-dreta que és en Sarkozy. Per això Bayrou està obligat a parlar amb Royal.

Bayrou està també obligat a parlar amb els electors, i amb els seus electors en particular, per tal de recomanar el vot a Royal, per què el "desistiment republicà" ha de ser, necessàriament, a favor de la candidata que defensa els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat, que són potser el millor resum d'una visió socialista. No pot ser-ho a favor de qui parla de determinismes genètics i divideix la societat entre nadius i immigrats, tot apropiant-se, em temo con amb convicció, de l'argumentari del Front Nacional.

Per aquestes raons, cal que Bayrou parli ben clar a favor de la república i els seus valors fundacionals, a favor de la solidaritat social i del progrés, a favor de Ségolène Royal.

Drets Humans al Marroc

Marxo des d'avui i per tot el cap de setmana al Marroc, en concret a Bouznika, prop de Rabat, per tal d'assistir al Congrés de l'Associació Marroquina dels Drets Humans. Hi sóc convidat com a representant ACSUR-Las Segovias.

Suposo que, com sempre en aquestes ocasions, les jornades seran prou intenses i plenes de reunions com per no poder mantenir el blog al dia.

Per tant, continuarem parlant a la tornada, si així ho voleu.

Palestina en Benicàssim

Desde mañana jueves 19 de abril hasta el sábado 21, se tendrán en Benicàssim unas jornadas de sensibilización sobre Palestina con un programa de lo más estimulante.

Se pronunciará una interesante conferencia sobre "Palestina: una apuesta por la paz", a cargo de Michel Warscharsky, más conocido como Mikado, importantísimo líder israelí contra la ocupación de Palestina, al que conocí en Belén.

También se proyectará el reportaje "Palestina: Al otro lado", de Julio Azcárate, sobre la visita de un grupo de juristas españoles al Muro del Apartheid, en la que se puede ver alguna fugaz aparición mía como miembro de dicho grupo, que dió lugar también a la edición del libro colectivo "Los derechos a la sombra del Muro: Un castigo más para el pueblo palestino", del que soy responsable de un capítulo. El reportaje será comentado por Juani Rishmawi, de los Health Work Committees. A continuación se proyectará el cortometraje "Mirando a Palestina".

Además habrá una muestra en directo de las canciones de Rim Banna, cantante y compositora palestina que presentará su último disco "The Mirrors of my Soul".

Todo ello gracias al impulso de la infatigable Lidón Soriano, coordinadora de las brigadas a Palestina "K.I."

Yo no me lo perdería, aunque me lo perderé porque estaré en Marruecos en una reunión sobre Derechos Humanos.

La Janer

La Maria de la Pau Janer, columnista del diari Avui i tertuliana televisiva, que va guanyar el premi Nadal fa uns anys, ha pres la seva darrera decisió política i, el que en el seu cas és pitjor, l'ha explicat.

Anirà com a número vuit a les llistes autonòmiques del PP sota el lideratge de Jaume Matas.

L'explicació que ens ha ofert al poble expectant és que no coincideix amb el PP, però que no descarta ser consellera en el Govern Balear, se suposa que aspira a la de Cultura. Bona explicació, a fe!

D'altra banda en Felip Puig, de CDC, ha dit que li semblava molt be que fos consellera, el que, en primer lloc suposa que li sembla be que el PP governi les Balears, i en segon lloc, que no hi deu haver massa distància política entre PP i CDC quan el Secretari d'Organització d'aquesta valora positivament el pas al PP de la que va donar tot el seu suport a la candidatura d'Artur Mas el passat 1 de novembre, i va arribar a formular-li en públic unes embadalides preguntes, que es van qualificar d'entrevista en directe.

Tot això em fa pensar en la curiosa política de reclutament de personal del PP que, no escarmentat amb la "catedràtica" Nebrera, opta ara per ara per l'"escriptora" Janer.

Hi ha qui davant tot això, i amb la preocupació posada en el futur del PP que és un partit important per al país, no pot oblidar la clàssica dita grega que afirma que "aquells a qui els déus volen perdre, primer els enceguen".

Coses concretes

El funcionament del Metro de Barcelona sense interrupció les nits dels dissabtes, amb 25.000 passatgers entre 2 i 5 de la matinada en el primer dia. La Biblioteca Municipal de Sagrada Família, que serà també un centre d'altres activitats cíviques i culturals. La recuperació dels interiors d'illa de l'Eixample per fer-los espais públics a disposició de tots els ciutadans. Els 10.000 habitatges de protecció social ja promoguts per l'Ajuntament de Barcelona, i els 12.000 previstos per al proper mandat. La tele-assistència per a 30.000 persones grans, gràcies al conveni amb el Ministeri de Treball.

Aquestes són algunes de les coses concretes que els socialistes hem fet a l'Ajuntament de Barcelona. Aquestes són les coses que tenen repercussió en la vida diària de la gent.

Aquest és el nostre projecte de la Barcelona, i de tots els pobles, viles i ciutats, de la gent.

Alguns han dit fa ben poc que les eleccions municipals han de servir per a fer un projecte nacional. Nosaltres diem que calen les coses concretes i en el moment que calen.

Front a les etèries essències que serveixen per a justificar-ho tot, els socialistes volem fer coses i prestar serveis, volem construir la pàtria concreta de la gent.

(article publicat a e-noticies)

Correos en Melilla

El gerente del PP en Melilla ha sido grabado legalmente por las fuerzas policiales mientras encargaba a una imprenta un millar de impresos de solicitud de voto por correo en los que no se debía de "notar ninguna diferencia" con los oficiales, un ejemplar de los cuales mandó a la imprenta para asegurarse de que tuvieran el modelo.

Dejando aparte la pregunta de cómo tenía un modelo oficial, cuando sólo se deben de suministrar al elector que, debidamente identificado por el funcionario de Correos, lo solicita, la pregunta real es la del destino que el PP quería dar a esos impresos.

Recordemos que el voto es personalísimo, y la petición de expresarlo por correo también.

Por eso la explicación dada por el investigado judicialmente gerente de que intentaba "facilitar el voto por correo" no se sostiene en forma alguna, ya que nadie puede facilitar a nadie el impreso de marras, excepto Correos.

Claro, a lo mejor es que el Partido Popular pretendía abrir sus propias oficinas de Correos en Melilla para "facilitar el voto". Al PP, por supuesto.

La Barcelona de la gent

Ahir al vespre vaig presidir el Consell de la Federació de Barcelona del PSC, en el que varem aprovar el Programa Municipal per a Barcelona.

El programa és el resultat d'un llarg procés de debat en les diverses Agrupacions del Partit, i de Convencions Municipals fetes en els diferents Districtes amb participació de representants d'entitats i associacions ciutadanes, aplicant la idea de que és necessari escoltar, i aprendre dels veïns i veïnes abans de fer la nostra proposta i oferta d'actuació als votants.

El títol de programa és el d'aquest post: "La Barcelona de la gent", perquè els socialistes hem considerat sempre que el realment important és la gent, les seves necessitats concretes i les seves condicions de vida, les seves possibilitats i els serveis que se'ls han d'oferir.

Per això, abans de baixar al detall de les ofertes concretes en cadascun dels 10 districtes, el programa parla de les mesures de foment de la cohesió i la igualtat d'oportunitats; del progrés econòmic, l'ocupació de qualitat i la innovació; de l'espai públic de qualitat, la convivència i el civisme; del desenvolupament urbà des del barri a la metròpoli; del compromís amb els reptes del món; i del Bon Govern.

Aquest, que és el programa dels socialistes, es convertirà en el programa de Govern de l'Ajuntament de Barcelona, perquè treballarem sense descans per a aconseguir la confiança majoritària dels nostres conciutadans.

Milicians republicans

Van sortir al carrer immediatament, amb tota generositat, es van organitzar per afinitats i per pertinença a partits o sindicats, i se'n van anar tot seguit al front, a defensar la República, i la revolució popular que va ser la resposta a la sublevació armada de militars, feixistes, carlins i reaccionaris diversos contra el Govern legítim.

Defensaven l'esperit i els fets de la República del 14 d'abril de 1931, i molts, masses, ho van pagar amb la vida.

L'Ajuntament de Barcelona els va voler recordar i per això l'any 1937 va donar el nom de "Plaça del Milicià Desconegut" a la que el 1939, i encara dura, va recuperar el nom de Plaça de Sant Josep Oriol. Encara s'hi pot veure el nom en homenatge als milicians, pintat amb quitrà a una paret de l'absis de Santa Maria del Pi. L'actual Ajuntament va instal.lar també una placa metàl.lica en la que s'explica l'antiga denominació republicana.

Demà, 14 d'abril, a 2/4 de 7 del vespre, assistiré a l'acte d'homenatge als milicians republicans i de commemoració de la proclamació de la II República, que ja per desè any hi convoca la Federació de Barcelona de la Joventut Socialista de Catalunya.

Tots els qui penseu que aquests lluitadors per la llibertat mereixen un record hi sereu benvinguts.

En Montilla interessa

Després dels falsos reportatges de Telemadrid, l'assistència es feia encara molt més imprescindible.

Amb el primer vol del dia del Pont Aeri, he aconseguit arribar just abans que comencés a l'Hotel Villamagna de Madrid l'esmorzar-conferència amb col.loqui del Molt Honorable President de la Generalitat.

La sala era plena de gom a gom de representants de diverses institucions, inclòs el Consell General del Poder Judicial, del Govern espanyol i del Govern de la Generalitat, de diputats i senadors, d'empresaris, i moltíssims periodistes. Cal destacar que hi eren fins i tot el Nunci del Vaticà i el senador Manuel Fraga Iribarne.

Com ha indicat el propi moderador de l'acte mai s'havia sentit un silenci tan atent en cap altre esmorzar del cicle. La gent hi havia anat, i hi havia anat a escoltar.

El President ha fet una intervenció clara, contundent, dient a Madrid exactament les mateixes coses que a Catalunya.

Ha parlat de moltes coses, però jo voldria destacar la seva referència a la tasca de desplegament rigorós, exigent i lleial de l'Estatut, que ha recordat que és una llei aprovada per les Corts Generals i pel poble de Catalunya, plenament vigent i que cal complir en lloc d'especular sobre el seu futur.

Ha parlat de la solidesa del Govern d'Entesa, que ha aprovat fa ben poc el projecte de pressupostos i que aprova contínuament projectes de llei que envia al Parlament sense cap problema.

Ha deixat ben clar que, malgrat tot, encara que no hi hagués Estatut, Catalunya seguiria existint, i caldria també gestionar amb la mateixa intel.ligència les complexes relacions d'interdependència entre Catalunya com a nació i Espanya.

No ha defugit els temes d'infrastructures dient, a més de les referències als trens i al port de Barcelona, que l'aeroport de Barcelona ha de ser un hub, amb una gestió mixta amb un paper determinant de la Generalitat.

Les preguntes han abundat, però l'habitual compliment de l'horari previst en aquests esmorzars m'ha permès agafar un altre Pont Aeri a temps per incorporar-me a la sessió de tarda del seminari sobre Orient Mitjà, en què intervenien representants de pacifistes israelians i defensors dels Drets Humans d'ambdós costats de la Línia Verda.

L'Orient Mitjà a Barcelona

L'Associació per a les Nacions Unides a Espanya, que em va honorar ja fa un grapat d'anys admetent-me com a soci, ha tingut una magnífica pensada, originada en la darrera reunió de la Federació Mundial d'Associacions per a les Nacions Unides celebrada a Buenos Aires.

Es tracta de l'organització d'un seminari amb una durada de tres dies, que es desenvolupa al Parlament de Catalunya, per tractar del paper de la societat civil en la pau a la regió de l'Orient Mitjà.

Allí ens hem aplegat autèntics especialistes en la matèria, persones de les organitzacions de la societat civil israeliana, palestina, jordana, espanyola i, fins i tot, veneçolana, junt amb els qui tenim un manifest interès en la qüestió, i una greu preocupació política per una situació que té el seu nucli en l'ocupació de Palestina per Israel.

Aquest matí hem tingut una inauguració amb dues conferències de luxe, a càrrec de Federico Mayor Zaragoza, copresident del Grup d'Alt Nivell de l'Aliança de Civilitzacions, i de Hans Blix, president de la Comissió d'Armes de Destrucció Massiva, i president de la Federació Mundial d'Associacions de les Nacions Unides.

Em sembla que tot el que sigui posar en contacte, en una mateixa taula, israelians i palestins és bo, però si a més - com passa en aquest seminari - estan acompanyats d'una sèrie de gent que pot aportar la necessària mirada des de fora, és encara millor.

Ben segur que les conclusions del seminari, que es clou divendres, seran importants, i cal prendre el compromís de seguir-les en el seu desplegament, perquè seran una guia d'un indubtable valor per a la contribució de la societat civil a la pau.

Parlem de la gent

Parlem, si us sembla, de la gent. De les coses que necessita la gent per a la seva vida diària, i de què hi poden fer els Ajuntaments. Dels serveis que es poden prestar a la gent, i de quina és l'administració més adequada per a fer-ho.

Pel que fa a les coses és prou clar que la gent ha de tenir una via pública endreçada; un enllumenament eficaç, eficient i sostenible; una distribució dels usos de l'espai públic clarament delimitada i que permeti la convivència pacífica; uns equipaments esportius i de lleure suficients; equipaments de salut adequats, etc.

Pel que fa als serveis, cal que hi hagi a disposició de les persones serveis de recollida de la brossa; de selecció de les deixalles per al seu tractament; de prevenció i extinció d'incendis; d'urgències sanitàries; de transport públic eficient, etc.

Però cal també que hi hagi serveis personals i socials per a les persones que n'hagin menester, per a possibilitar la seva autonomia personal. Calen serveis de promoció per als emprenedors, com els vivers d'empreses. Calen serveis d'atenció al ciutadà, i tants d'altres que no puc anomenar en aquest espai.

Cal també, potser sobre tot, que la gent pensem qui pot garantir millor aquestes condicions necessàries per a la vida de les persones i el desplegament de les seves activitats.

Cal doncs, que pensem en clau de serveis i coses concretes per a les persones concretes, que són les que formen el país, les seves ciutats, viles i pobles.

Deixem per als fonamentalistes de les essències les discussions eternes sobre les abstraccions metafísiques. Que ells s'encaparrin, si volen, en temes de determinismes, antideterminismes, determinacions i d'altres especulacions.

Pensem en qui, en quins, poden servir millor a les persones.

(article publicat a e-noticies)

Treinta años después

En el tan lejano 1977 aquel Sábado aún era de Gloria, en la terminología oficial de la Iglesia Católica, que sólo muy tímidamente comenzaba a dejar de ser terminología oficial del Estado.

Al buscado amparo de una Semana Santa que ya empezaba a ser estrictamente vacacional, se produjo el hecho esperado e ineludible: la legalización del Partido Comunista de España.

Con ella se cumplía no sólo un acto de justicia, sino una condición indispensable para todo lo que vino después. Sin la posibilidad de juego político legal y en pie de igualdad de los comunistas, organizados en el Partido Comunista de España y en el Partit Socialista Unificat de Catalunya, no se daban las condiciones necesarias para el establecimiento de una democracia en España.

Los comunistas ostentaban entonces la representación política de una buena parte de la gente de izquierdas del país, igual como pasaron a ostentar tal representación en sede parlamentaria en las primeras legislaturas, en concreto en la Constituyente y en la I Legislatura ordinaria.

La representación política les venía dada por la indudable participación e influencia de sus organizaciones en la lucha antifranquista y en la reaparición de un movimiento obrero sindicalmente organizado.

Esto es algo que todos debemos de reconocer, incluso aquellos que - como es mi caso - jamás militamos en ninguna organización comunista, y desarrollamos desde los primeros años 70 nuestra contribución a la lucha desde organizaciones socialistas.

El PCE era importante, su contribución lo fue también, y la legalización del mismo, que pasó ya no de la clandestinidad, sino de la simple ilegalidad a la actuación a plena luz, fue imprescindible para la transición política en España.

Justo es reconocerlo treinta años después.

(artículo publicado en laRepublica.es)

Royal - Jaurès

M'agrada que Ségolène Royal hagi recordat als francesos el que Jean Jaurès deia als seus companys socialistes sobre que no s'havien d'espantar davant de les noves idees.

Sempre cal cercar noves idees per a buscar solucions als nous problemes. Sempre cal aplicar noves idees per a millorar els instruments de transformació de la societat. Sempre els socialistes hem de ser capaços d'avançar amb noves idees cap a una societat on imperin la justícia social i la llibertat.

Sempre cal recordar, també, que Jean Jaurès es referia a noves idees d'esquerres, noves idees dins del socialisme, que era aleshores, i segueix sent, la més moderna i nova de les idees polítiques.

Cerquem tots, Ségolène Royal inclosa, les noves idees necessàries per aprofundir en el socialisme.

Això ajuda a la pau?

S'han complert els acords de La Meca, s'ha constituït un Govern d'Unitat a l'Autoritat Nacional Palestina, s'ha format un Quartet àrab, i la mateixa Condoleeza Rice viatja de manera continua per la regió en recerca d'un compromís.

Mentre, ens trobem que ahir els helicòpters de l'exèrcit d'Israel ataquen un campament de refugiats al nord de Gaza, i maten un palestí, al que es retreu la condició de militant àrab, no pas cap acció concreta, no cap acció violenta contra els atacants, sinó la seva militància.

Mentre, a Cisjordània, territori palestí ocupat per Israel, i en concret a Nebi Mussah, enclavat en la zona desèrtica entre Jerusalem i Jericó, una unitat de l'exèrcit israelià dispara contra tres civils palestins que, segons l'exèrcit, no s'havien aturat i que diuen que eren sospitosos de ser terroristes. En maten un, que resulta estar desarmat, i no tenir cap tipus de relació amb cap grup terrorista, ni amb cap grup polític.

De debò, algú creu que aquestes actuacions d'Israel ajuden a la pau?

I si parléssim dels Ajuntaments?

És, ho reconec d'antuvi, una proposta d'un caire prou modest.

En aquests temps d'ucròniques cabòries futuristes sobre les essències de la pàtria, no sembla que els vents siguin massa favorables a les tasques d'anàlisi concreta de la realitat concreta.

Però, què voleu que hi faci? No puc, ni vull, desempallegar-me de la meva formació política primigènia, i crec que el més important és mirar de vetllar per la correcta administració de les coses i l'atenció a les necessitats de les persones.

Així doncs, goso proposar que, mentre anem desplegant, raonadament i sòlida, l'Estatut aprovat de fresc pel poble de Catalunya, en què es resolen per aquesta pròpia voluntat popular les discussions sobre les essències, pensem una mica en la política de les coses, dels legítims interessos materials de la gent i, per tant, parlem dels Ajuntaments.

Les administracions més properes als ciutadans són a punt de renovar-se. La convocatòria a les urnes és per al 27 de maig proper, i mentre n'hi ha que només parlen de segones o terceres derivades de possibles continguts de les decisions del Tribunal Constitucional, i n'hi ha alguns que manifesten ja sense cap embut que l'únic que els interessa és el seient a Ca la Vila, i que s'ofereixen al PP o al diable per a aconseguir-ho.

No parlen, però, de les coses, de com s'han d'administrar, i de com cal facilitar la convivència dels ciutadans, l'ús de l'espai públic, els incentius als emprenedors i la vida econòmica, la preservació del medi ambient, i tantes d'altres coses.

Com que això no em sembla bo, em repeteixo: i si parléssim dels Ajuntaments?

(article publicat a e-noticies)